Inca, com qualsevol municipi de Mallorca, conserva restes de l'època talaiòtica i de la presència romana. Durant el període islàmic Inca es consolida com a centre comarcal i com un del nuclis més importants d'Illa.
Després de l'arribada dels catalans (1229) el dinamisme de l'Inca musulmana. Només es trencà con a conseqüència de la crisi del segle XIV i les lluites antisemites. La revolta forana de 1450, vertadera guerra social, tingué una especial rellevància a Inca on s'hi desenvoluparen alguns dels episodis claus. El conflicte de les germanies, a principis el segle XVI, també afectà a Inca greument. Malgrat aquests episodis, la població durant el segle XVI era la segona en importància de l'Illa i els gremis gaudien D'una gran riquesa. La pesta bubònica de 1625 fou el punt àlgid de la crisi que durant el segle XVII deixà la vila en una situació econòmica i demogràfica negativa. El segle XVIII es caracteritzà pel lent creixement i la recuperació, que s'aprofità per renovar les esglésies.

El segle XIX suposà grans canvis. Inca és nomenada cap de partit judicial. El 1875 arriba el ferrocarril. El 1883 neix la premsa escrita local i un destacable moviment associatiu. el sector manufacturer tèxtil comesa a mecanitzar-se, però conservant els vells telers manuals. El nombre de sabaters es multiplica constantment, ben igual que el cultiu de la vinya. El comerç creix i, ja dins el segle XX, la població torna ser la segona en importància dins l'Illa.